2.1. Maquinari suportat

Debian no imposa cap requeriment més enllà dels necessaris pel nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/arm/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura 64-bit ARM s'ha comprovat amb Debian GNU/Linux.

Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per 64-bit ARM , aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.

2.1.1. Arquitectures suportades

Debian GNU/Linux 10 suporta deu arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «sabors».

Arquitectura Nom a Debian Subarquitectura Sabor
Basada en Intel x86 i386 màquines x86 predeterminades predeterminat
Només dominis Xen PV xen
AMD64 & Intel 64 amd64    
ARM armel Marvell Kirkwood i Orion marvell
ARM amb maquinari FPU armhf multiplatform armmp
64bit ARM arm64    
32bit MIPS (big endian) mips MIPS Malta 4kc-malta
Cavium Octeon octeon
64bit MIPS (little endian) mips64el MIPS Malta 5kc-malta
Cavium Octeon octeon
Loongson 3 loongson-3
32bit MIPS (little endian) mipsel MIPS Malta 4kc-malta
Cavium Octeon octeon
Loongson 3 loongson-3
Power Systems ppc64el IBM POWER8 o més actuals  
IBM S/390 64 bits s390x IPL de VM-reader i DASD genèric

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 64-bit ARM fent servir el nucli Linux. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

Aquesta és la primera distribució oficial de Debian GNU/Linux per l'arquitectura 64-bit ARM . Ha estat suficientment provada per ser alliberada. Tanmateix, com que no ha estat exposada (i per tant provada pels usuaris) a alguna de les arquitectures, podeu trobar algunes errades. Utilitzeu el nostre Sistema de seguiment d'errors per informar de qualsevol problema; assegureu-vos d'anomenar el fet que l'error és a la plataforma 64-bit ARM fent servir el nucli Linux. També pot utilitzar-se si és necessari la llista de correu debian-arm mailing list.

2.1.2. Tres adaptacions per a ARM diferents

L'arquitectura ARM ha evolucionat amb el temps i els processadors ARM moderns tenen funcions que no estaven implementades en els models antics. Per això, Debian oferta tres adaptacions per ARM per tal de donar el millor suport a un ample ventall de màquines diferents:

  • Debian/armel s'adapta als antics processadors ARM de 32 bits sense unitat de coma flotant (FPU).

  • Debian/armhf funciona només amb els nous processadors ARM de 32 bits amb al menys l'arquitectura ARMv7 amb la versió 3 de l'especificació ARM de punt flotant vectorial (VFPv3). Es fa ús de les funcions ampliades i millores de rendiment disponibles en aquests models.

  • Debian/arm64 funciona amb processadors ARM de 64 bits que implementen la darrera aquictectura ARMv8.

Tècnicament, totes les CPU ARM disponibles actualment poden funcionar en el mode «endian» (gran o petit), però a la pràctica la majoria fan servir el mode «endian» petit. Tots els Debian/arm64, Debian/armhf i Debian/armel admeten només els sistemes «endian» petit.

2.1.3. Variacions en el disseny de CPU ARM i complexitat de suport

Els sistemes ARM son molt més heterogenis que els ordinadors basats en les arquitectures i386/amd64, i per això donar-hi suport és més complicat.

L'arquitectura ARM fan servir l'anomenat disseny «sistema en un xip» (SoC). Aquests SoC estan dissenyats per vàries empreses i fan servir un ample ventall de components de maquinari fins i tot per a la funcionant bàsica requerida per arrencar el sistema. Les versions antigues de l'arquitectura ARM tenen diferències enormes en cada nova versió del S0C, però l'ARMv8 (arm64) és molt més estandarditzat i facilita el suport de l'arquitectura al nucli Linux i altres programes.

Les versions per a servidors del maquinari ARMv8 estan configurats fent servir l'interfície de programari extensible unificada (UEFI) i els estàndards d'interfície avançada de configuració i energia (ACPI). Aquestes dues tecnologies proporcionen formes comuns i independents dels dispositius per arrencar i configurar el maquinari de l'ordinador. També son comuns en el món dels PC x86.

2.1.4. Plataformes admeses per Debian/arm64

El maquinari Arm64/AArch64/ARMv8 es va afegir bastant tard en el cicle de llançament de Debian Buster degut a que poques plataformes tenien estaven suportades per la versió del nucli en el moment d'aquest llançament; aquest és el principal requeriment en el qual s'està treballant amb el debian-installer. Les següents plataformes estan suportades per Debian/arm64 en aquest llançament. Només una imatge del nucli és compatible amb totes les plataformes llistades.

Applied Micro (APM) Mustang/X-Gene

El APM Mustang va ésser el primer sistema ARMv8 disponible que admetia Linux. Fa servir SoC X-gene, que des de llavors ha estat també usada per altres màquines. És una CPU de 8 nuclis, amb ethernet, USB i ports sèrie. Amb placa base segons l'estàndard té un aspecte semblant a una caixa de PC, encara que s'esperen altres versions en el futur. Gran part del maquinari està suportat pel nucli principal, però en aquest moment no te suport per USB en el nucli Buster.

Plataforma de desenvolupament Juno ARM

Juno és una placa de desenvolupament capaç de 6 nuclis (2xA57, 4xA53) ARMv8-A amb CPU a 800 Mhz, gràfics Mali (T624), 8 Gb de RAM DDR3, Ethernet, USB i ports sèrie. Va ésser dissenyada per al sistema de lliurament i les proves de potència perquè no és ni petita ni barata, però va ésser una de les primeres plaques disponibles. Tot el maquinari necessari és suportat en el nucli principal i en Buster.

Quan es fa servir el debian-installer en sistemes que no fan servir UEFi, pot ésser que hagi de fer arrencable el sistema manualment al final de la instal·lació, p. ex. executant les ordres necessàries en una consola iniciada des del debian-installer. «flash-kernel» és capaç de posar en marxa el sistema X-Gene arrencant amb U-Boot.

2.1.4.1. Altres plataformes

El suport multiplataforma en el nucli Linux per a arm64 també permet executar el debian-installer en sistemes arm64 que no estan explícitament llistats anteriorment. Des de que el nucli usat pel debian-installer suporta els components del sistema de destí, i l'arxiu de l'arbre de dispositiu del destí està disponible, el nou sistema destí pot funcionar correctament. En aquests casos, l'instal·lador facilita una instal·lació que funciona, i sempre que es faci servir UEFI, ha de ser capaç d'arrencar el sistema. Si no es fa servir UEFI podeu realitzar algunes etapes de configuració manual per a fer arrencable el sistema.

2.1.5. Processadors múltiples

El suport de processadors múltiples — també anomenat «multiprocés simètric» o SMP — està disponible per a aquesta arquitectura. La presencia de múltiples processadors en un ordinador va començar en sistemes servidors de gama alta però s'ha tornat més comú amb la introducció dels anomenats processadors «multi-nucli». Aquests contenen dues o més unitats de processadors anomenats «nuclis» en un únic xip físic.

La imatge del nucli estàndard de Debian 10 ha estat compilada amb suport SMP. També es pot fer servir en sistemes sense SMP sense problemes.

2.1.6. Targetes gràfiques suportades

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La gestió bàsica dels gràfics està garantida amb el nucli, si l'entorn d'escriptori fa servir X11. Que es pugui fer servir les característiques de targetes gràfiques avançades com l'acceleració de maquinari 3D o vídeo accelerat per maquinari, depèn del maquinari emprat en el sistema i, en alguns casos, a la instal·lació addicional d'imatges de «microprogramari» («firmware») (mireu Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari»).

Quasi totes les màquines ARM tenen el maquinari gràfic incorporat, en comptes de tenir-ho a una targeta auto configurable. Algunes màquines tenen ranures d'expansió que incorporen les targetes gràfiques, però això és por freqüent. El maquinari dissenyat sense tenir cap gestor gràfic és poc habitual. Per altra banda, les targetes de vídeo bàsiques facilitades pel nucli haurien de funcionar amb tots els dispositius que tenen gràfics, els acceleradors 3D de gràfics requereixen controladors binaris per a treballar. Aquesta situació està canviant ràpidament i en el moment de llançar la buster hi ha disponibles controladors lliures per a «nouveau» (Nvidia Tegra K1 SoC) i «freedreno» (Qualcomm Snapdragon SoCs). Altres dispositius requereixen controladors privatius de terceres parts.

Podeu trobar detalls del maquinari gràfic i dispositius senyaladors suportats a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 10 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

2.1.7. Maquinari per a la connexió de xarxes

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament.

En 64-bit ARM , la majoria de dispositius Ethernet integrats són suportats i es proveeixen mòduls addicionals per a dispositius PCI i USB.

2.1.8. Perifèrics i altre maquinari

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA/CardBus/ExpressCard i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.