2.1. Maquinari suportat

Debian no imposa cap requeriment més enllà dels necessaris pel nucli Linux i el conjunt de ferramentes GNU. Per això, qualsevol arquitectura o plataforma per la qual s'haja portat el nucli Linux, les libc, gcc, etc. i per la qual s'haja portat Debian, es pot executar Debian. Visiteu la pàgina dels ports http://www.debian.org/ports/arm/ per obtenir més detalls dels sistemes on l'arquitectura 32-bit soft-float ARM s'ha comprovat amb Debian GNU/Linux.

Més que intentar descriure totes les configuracions diferents del maquinari que estan separades per 32-bit soft-float ARM , aquesta secció conté informació general i apunts d'on trobar més informació.

2.1.1. Arquitectures suportades

Debian GNU/Linux 10 suporta deu arquitectures principals i diverses variacions de cada arquitectura conegudes com «sabors».

Arquitectura Nom a Debian Subarquitectura Sabor
Basada en Intel x86 i386 màquines x86 predeterminades predeterminat
Només dominis Xen PV xen
AMD64 & Intel 64 amd64    
ARM armel Marvell Kirkwood i Orion marvell
ARM amb maquinari FPU armhf multiplatform armmp
64bit ARM arm64    
32bit MIPS (big endian) mips MIPS Malta 4kc-malta
Cavium Octeon octeon
64bit MIPS (little endian) mips64el MIPS Malta 5kc-malta
Cavium Octeon octeon
Loongson 3 loongson-3
32bit MIPS (little endian) mipsel MIPS Malta 4kc-malta
Cavium Octeon octeon
Loongson 3 loongson-3
Power Systems ppc64el IBM POWER8 o més actuals  
IBM S/390 64 bits s390x IPL de VM-reader i DASD genèric

Aquest document cobreix la instal·lació per a l'arquitectura 32-bit soft-float ARM fent servir el nucli Linux. Si busqueu informació per qualsevol altra arquitectura suportada per Debian, pegueu una ullada a les pàgines dels ports de Debian.

2.1.2. Tres adaptacions per a ARM diferents

L'arquitectura ARM ha evolucionat amb el temps i els processadors ARM moderns tenen funcions que no estaven implementades en els models antics. Per això, Debian oferta tres adaptacions per ARM per tal de donar el millor suport a un ample ventall de màquines diferents:

  • Debian/armel s'adapta als antics processadors ARM de 32 bits sense unitat de coma flotant (FPU).

  • Debian/armhf funciona només amb els nous processadors ARM de 32 bits amb al menys l'arquitectura ARMv7 amb la versió 3 de l'especificació ARM de punt flotant vectorial (VFPv3). Es fa ús de les funcions ampliades i millores de rendiment disponibles en aquests models.

  • Debian/arm64 funciona amb processadors ARM de 64 bits que implementen la darrera aquictectura ARMv8.

Tècnicament, totes les CPU ARM disponibles actualment poden funcionar en el mode «endian» (gran o petit), però a la pràctica la majoria fan servir el mode «endian» petit. Tots els Debian/arm64, Debian/armhf i Debian/armel admeten només els sistemes «endian» petit.

2.1.3. Variacions en el disseny de CPU ARM i complexitat de suport

Els sistemes ARM son molt més heterogenis que els ordinadors basats en les arquitectures i386/amd64, i per això donar-hi suport és més complicat.

L'arquitectura ARM es fa servir més en els dissenys anomenats «sistemes en un xip» (SoC). Aquests SoC estan dissenyats per moltes companyies diferents amb un ampli ventall de components de maquinari fins i tot per la funcionalitat bàsica requerida per posar en marxa el sistema. Les interfícies de microprogramari dels sistemes s'estan estandarditzant cada vegada més amb el temps, però sobretot amb el maquinari més antic les interfícies de microprogramari i d'arrencada varien molt, pel que en aquests sistemes el nucli Linux ha de tenir esment a molts problemes de baix nivell específics del sistema que son manejats per la BIOS de la placa base en el món dels PC.

Quan es va començar a donar suport als ARM en el nucli Linux, la varietat de maquinari va obligar a tenir un nucli separat per a cada sistema ARM en contrast amb «un per a tots» del nucli per a sistemes PC. Com aquest enfocament no escala a un gran nombre de sistemes diferents, es va treballar per permetre l'arrencada amb un sol nucli ARM que es pot executar en diferents sistemes ARM. El suport als nous sistemes ARM està actualment implementat de manera que permet l'ús d'un nucli multiplataforma, però per a diversos sistemes antics segueix essent necessari un nucli específic independent.

2.1.4. Plataformes admeses per Debian/armel

Les següents plataformes estan admeses per Debian/armel; son necessaris nuclis específics de la plataforma.

Kirkwood

Kirkwood és un sistema en xip (SoC) de Marvell que integra una CPU ARM, ethernet, SATA, USB i altres funcionalitats en un sol xip. Actualment Debian admet els següents dispositius basats en Kirkwood:

Orion5x

Orion is a system-on-chip (SoC) from Marvell that integrates an ARM CPU, Ethernet, SATA, USB, and other functionality in one chip. There are many Network Attached Storage (NAS) devices on the market that are based on an Orion chip. Debian currently supports the following Orion based devices: Buffalo Kurobox and HP mv2120.

Versatile

La plataforma Versatile és emulada per QEMU i també és una bona opció per a provar i executar Debian en ARM si no disposau del maquinari real.

2.1.5. Plataformes i dispositius que ja no son suportats per Debian/armel

IXP4xx

El suport per a les plataformes IXP4xx ha acabat a Debian 9. El dispositiu Linksys NSLU2 basat en IXP4xx també ha deixat d'ésser compatible.

Orion5x

El suport per als dispositius D-Link DNS-323 i Conceptronic CH3SNAS de la plataforma Orion5x s'ha aturat a Debian 9. El nucli de Linux ja no hi cap en el flaix d'aquests dispositius. Altres dispositius Orion, com Buffalo Kurobox i HP mv2120, encara s'admeten.

2.1.6. Targetes gràfiques suportades

El suport de les interfícies gràfiques a Debian ve determinat pel suport subjacent que es troba al sistema X11 de X.Org. La gestió bàsica dels gràfics està garantida amb el nucli, si l'entorn d'escriptori fa servir X11. Que es pugui fer servir les característiques de targetes gràfiques avançades com l'acceleració de maquinari 3D o vídeo accelerat per maquinari, depèn del maquinari emprat en el sistema i, en alguns casos, a la instal·lació addicional d'imatges de «microprogramari» («firmware») (mireu Secció 2.2, «Dispositius que requereixen microprogramari»).

Quasi totes les màquines ARM tenen el maquinari gràfic incorporat, en comptes de tenir-ho a una targeta auto configurable. Algunes màquines tenen ranures d'expansió que incorporen les targetes gràfiques, però això és por freqüent. El maquinari dissenyat sense tenir cap gestor gràfic és poc habitual. Per altra banda, les targetes de vídeo bàsiques facilitades pel nucli haurien de funcionar amb tots els dispositius que tenen gràfics, els acceleradors 3D de gràfics requereixen controladors binaris per a treballar. Aquesta situació està canviant ràpidament i en el moment de llançar la buster hi ha disponibles controladors lliures per a «nouveau» (Nvidia Tegra K1 SoC) i «freedreno» (Qualcomm Snapdragon SoCs). Altres dispositius requereixen controladors privatius de terceres parts.

Podeu trobar detalls del maquinari gràfic i dispositius senyaladors suportats a http://xorg.freedesktop.org/. Debian 10 ve amb la versió 7.7 de les X.Org.

2.1.7. Maquinari per a la connexió de xarxes

Pràcticament qualsevol targeta de xarxa (NIC) suportada pel nucli Linux és també suportada pel sistema d'instal·lació; els controladors modulars s'haurien de carregar automàticament.

En 32-bit soft-float ARM , la majoria de dispositius Ethernet integrats són suportats i es proveeixen mòduls addicionals per a dispositius PCI i USB.

2.1.8. Perifèrics i altre maquinari

El Linux permet utilitzar una gran varietat de dispositius de maquinari com ara ratolins, impressores, escànners, PCMCIA/CardBus/ExpressCard i dispositius USB. De tota manera, la major part d'aquests dispositius no són necessaris durant la instal·lació del sistema.