4.3. Preparació dels fitxers per arrencar amb el llapis de memòria USB

Per preparar el llapis USB, us recomanem usar un sistema amb GNU/Linux ja funcionant i que suporti dispositius USB. Els sistemes GNU/Linux actuals normalment reconeixen automàticament els llapis USB així que es connecten. Si no és el cas, hauríeu de comprovar que estigui carregat el mòdul «usb-storage» del nucli. Quan connecteu el llapis USB, aquest estarà representat per un dispositiu anomenat /dev/sdX, on la «X» és una lletra en minúscules (a-z). Hauríeu de poder veure de quin dispositiu es tracta més exactament executant l'ordre lsblk abans i després de connectar-lo (La resposta de dmesg (executat com a «root») és una manera alternativa. Per escriure-hi, és possible que calgui desactivar la protecció d'escriptura del llapis USB.

[Avís] Avís

Els procediments que es descriuen en aquesta secció destruiran tot el que hi hagi al dispositiu! Assegureu-vos que esteu utilitzant el nom de dispositiu corresponent al llapis USB. Si utilitzeu un nom de dispositiu incorrecte podeu arribar a perdre les dades de, per exemple, un disc dur.

4.3.1. Preparar una memòria USB fent servir una imatge híbrida de CD/DVD

Les imatges d'instal·lació de Debian per a aquesta arquitectura es creen amb la tecnologia isohybrid; això vol dir que es poden escriure directament a una memòria USB, que resulta ésser un sistema molt senzill d'obtenir un medi d'instal·lació. Seleccioneu una imatge (ja sigui la d'instal·lació per xarxa, «netinst», CD o DVD-1) que càpiga a la vostra memòria USB. Vegeu Secció 4.1, «Imatges oficials d'instal·lació de Debian GNU/Linux» per a obtenir una imatge d'instal·lació.

Una altra opció, per a memòries USB molt petites, només d'alguns megabits de capacitat, és descarregar la imatge mini.iso des del directori netboot (a l'adreça citada a Secció 4.2.1, «On trobar arxius d'instal·lació»).

La imatge d'instal·lació que heu seleccionat es pot escriure directament en la memòria USB, reemplaçant el seu contingut actual. Per exemple, fent servir un sistema GNU/Linux ja operatiu, es pot escriure el fitxer d'imatge en una memòria USB com s'indica a continuació, després d'assegurar-vos que la memòria USB no està muntada:

# cp debian.iso /dev/sdX
# sync

Informació sobre com fer-ho en altres sistemes operatius es pot trobar a les Debian CD FAQ.

[Important] Important

La imatge s'ha d'escriure en un disc sencer i no en una partició, p. ex. /dev/sdb and not /dev/sdb1. No faceu servir eines del tipus unetbootin que modifiquen la imatge.

[Important] Important

Escrivint la imatge d'instal·lació en una memòria USB hauria d'ésser suficient per a la majoria d'usuaris. Les altres opcions descrites a continuació, són més complexes i van dirigides a aquelles persones amb exigències especials.

La imatge híbrida en una memòria USB no ocupa tota la capacitat disponible, de manera que pot valer la pena fer servir l'espai lliure per a fitxers de microprogramari («firmware») o paquets o altres fitxers de la vostra elecció. Vos pot ésser útil si només disposau d'una memòria USB o bé voleu fer servir la memòria per altres coses.

Per fer-ho, useu cfdisk o una eina de particionat alternativa per crear una partició addicional al llapis de memòria. Tot seguit, creeu un sistema de fitxers (FAT) a la partició, monteu-la i copieu-hi o descomprimiu-hi el «firmware», per exemple amb:

# mkdosfs -n FIRMWARE /dev/sdX3
# mount /dev/sdX3 /mnt
# cd /mnt
# tar zxvf /directori/de/firmware.tar.gz
# cd /
# umount /mnt

Vigileu que useu el nom de dispositiu correcte del llapis USB. L'ordre mkdosfs es troba al paquet Debian dosfstools.

[Nota] Nota

Si heu triat el mini.iso per escriure'l a la memòria USB, la segona partició no s'ha de generar atès que - molt agradablement - ja hi estarà present. Desconnectant i tornant a connectar la memòria USB es podrà fer visibles les dues particions.

4.3.2. Copiar manualment els fitxers en la memòria USB

Abans que la tecnologia «isohybrid» s'utilitzés per a les imatges d'instal·lació Debian, els mètodes documentats en els capítols següents s'utilitzaven per preparar mitjans per arrencar des de dispositius USB. Aquests han estat substituïts per la tècnica de Secció 4.3.1, «Preparar una memòria USB fent servir una imatge híbrida de CD/DVD», però s'han deixat aquí amb propòsit informatiu i històric en cas que siguin útils per a algun usuari.

Una alternativa al mètode descrit a Secció 4.3.1, «Preparar una memòria USB fent servir una imatge híbrida de CD/DVD» és copiar manualment els fitxers de l'instal·lador, i també una imatge d'instal·lació, al llapis. Fixeu-vos que el llapis USB ha de tenir una mida mínima de 1 GiB (és possible configurar un llapis amb menys capacitat usant els arxius del «netboot», com es descriu a la Secció 4.3.3, «Còpia dels fitxers — la manera flexible»).

Hi ha un fitxer complet hd-media/boot.img.gz que conté tots el fitxers de l'instal·lador (incloent el nucli) així com syslinux i el seu fitxer de configuració.

[Nota] Nota

Fixeu-vos que, tot i semblar còmode, aquest mètode té un desavantatge: la mida lògica del dispositiu estarà limitada a 1 GiB, encara que la capacitat del llapis USB sigui superior. Si voleu utilitzar-lo per a altres propòsits haureu de tornar a partir el llapis USB i generar nous sistemes de fitxers per disposar de tota la seva capacitat.

Simplement descomprimiu aquesta imatge directament al llapis USB:

# zcat boot.img.gz > /dev/sdX

Després d'això, munteu el llapis de memòria USB (mount /dev/sdX /mnt), que ara tindrà un sistema de fitxers FAT, i copieu-hi una imatge ISO Debian («netinst» o un CD complet; vegeu Secció 4.1, «Imatges oficials d'instal·lació de Debian GNU/Linux»). Finalment, desmunteu el llapis (umount /mnt) i ja esteu preparats.

4.3.3. Còpia dels fitxers — la manera flexible

Si voleu més flexibilitat o voleu saber què esteu fent, heu de seguir aquest mètode per posar els fitxers al vostre llapis. Un avantatge d'utilitzar aquest mètode és que — si el llapis USB té prou capacitat — podreu copiar-hi una imatge ISO, fins i tot una imatge DVD.

4.3.3.1. Particionar i afegir un gestor d'engegada

Mostrarem com configurar un llapis de memòria per utilitzar la primera partició d'aquest, en comptes del dispositiu complet.

Per arrencar el nucli després d'arrencar des del llapis USB, posarem un carregador d'arrencada al llapis. Malgrat que hauria de funcionar qualsevol carregador, és convenient utilitzar syslinux, ja que utilitza una partició FAT16 i pot reconfigurar-se editant tan sols un fitxer de text. Qualsevol sistema operatiu que suporti el sistema de fitxers FAT pot utilitzar-se per canviar la configuració del carregador d'arrencada.

Primer, necessiteu instal·lar els paquets syslinux i mtools al sistema.

[Nota] Nota

La major part dels llapis USB venen preconfigurats amb una única partició FAT16, així que en general no serà necessari tornar a partir o tornar a formatar-lo. Si heu de fer-ho, utilitzeu el cfdisk o qualsevol altra eina per fer la partició FAT16 ara[3], i aleshores generau un MBR fent:

# cat /usr/lib/syslinux/mbr/mbr.bin 
>/dev/sdX

Ara, per a generar el sistema de fitxers, feu servir:

# mkdosfs /dev/sdX1

Aneu amb compte d'utilitzar el nom del dispositiu correcte pel vostre llapis USB. L'ordre mkdosfs és al paquet Debian dosfstools.

Tenint el llapis USB correctament particionat (ara), heu de posar el syslinux a la partició FAT16 amb:

# syslinux /dev/sdX1

Altra vegada, aneu amb compte i utilitzeu el nom correcte per al dispositiu. La partició no ha d'estar muntada quan executeu l'ordre syslinux. Aquest procediment escriu un sector d'arrencada a la partició i genera el fitxer ldlinux.sys que conté el codi del carregador d'arrencada.

4.3.3.2. Afegir els arxius de l'instal·lador

Hi ha dues variants d'instal·lació diferents per triar aquí: La variant «hd-media» necessita un fitxer ISO d'instal·lació al llapis per carregar mòduls d'instal·lació i el sistema base. L'instal·lador «netboot», en canvi, ho descarregarà tot des d'un mirall Debian.

D'acord amb la vostra tria, heu de descarregar alguns arxius de l'instal·lador del subdirectori «hd-media» o «netboot» a debian/dists/bookworm/main/installer-i386/current/images/ de qualsevol mirall Debian:

  • vmlinuz o linux (imatge del nucli)

  • initrd.gz (imatge inicial del disc RAM)

Podeu escollir entre la versió en mode text de l'instal·lador (els arxius es poden trobar directament a «hd-media» o «netboot») o en la seua versió gràfica (busqueu-la en el corresponent subdirectori gtk.

Després munteu la partició (mount /dev/sdX1 /mnt) i copieu els fitxers descarregats al directori arrel del llapis USB.

A continuació heu de generar un fitxer de text anomenat syslinux.cfg al directori arrel del llapis com a arxiu de configuració per al «syslinux», que haurà de contenir com a mínim la línia següent:

default vmlinuz initrd=initrd.gz

Canvieu el nom del binari del nucli per«linux» si heu usat arxius del netboot.

Per a l'instal·lador gràfic (de gtk) haureu d'afegir vga=788 al final de la línia. Es poden afegir altres paràmetres si fes falta.

Per habilitat l'indicador d'arrencada per a permetre afegir paràmetres addicionals, afegiu la línia prompt 1.

Si heu utilitzat fitxers de hd-media, ara haureu de copiar el fitxer ISO d'una imatge d'instal·lació Debian al llapis. (Això no fa falta amb la variant netboot.)

Podeu emprar una imatge «netinst» o una de CD/DVD complet (vegeu Secció 4.1, «Imatges oficials d'instal·lació de Debian GNU/Linux»). Assegureu-vos d'emprar-ne una que hi càpiga. Adoneu-vos que la imatge «netboot mini.iso» no és vàlida per a aquest propòsit.

Quan esteu llestos, desmunteu el llapis de memòria USB (umount /mnt).



[3] Recordeu-vos d'activar l’indicador de partició arrencable «bootable».