D.3. Instal·lar Debian GNU/Linux des d'un sistema Unix/Linux

Aquesta secció explica com instal·lar Debian GNU/Linux des d'un Unix o Linux, sense utilitzar el sistema de menús de l'instal·lador com s'explica a tot aquest manual. Aquest COM ES FA d'«instal·lació creuada» l'han demanat usuaris de Red Hat, Mandriva i SuSE que migren a Debian GNU/Linux. En aquesta secció es pressuposa una certa familiaritat amb la introducció d'ordres «*nix» i la navegació pel sistema de fitxers. En aquesta secció, $ significa que l'ordre s'ha d'introduir al sistema actual de l'usuari, i # significa que l'ordre s'ha d'introduir al «chroot» de Debian.

Una vegada tingueu configurat el sistema Debian a la vostra mida, podreu migrar totes les dades existents (si n'hi ha alguna) i continuar treballant. Aquesta és, per tant una instal·lació Debian GNU/Linux amb «sense temps d'inactivitat». També és una manera intel·ligent de treballar amb maquinari que d'altra manera no funciona bé amb diferents arrencades o mitjans d'instal·lació.

[Nota] Nota

Ja que aquesta és principalment una tasca manual, heu de considerar que haureu de fer moltes configuracions bàsiques del sistema, que requeriran més coneixement en general sobre Debian i Linux que el necessari per a realitzar una instal·lació regular. No espereu que aquest procediment resulti en un sistema idèntic al que obtindríeu amb una instal·lació regular. També heu de tenir en compte que aquest procediment només descriu els passos bàsics per a configurar el sistema. Pot ser que siguin necessaris passos addicionals d'instal·lació i/o configuració.

D.3.1. Començar

Amb les actuals eines «*nix», es necessita tornar a partir el disc, preparant al menys un sistema de fitxers i una partició d'intercanvi. Necessitareu al menys 1012 MiB d'espai per una instal·lació de consola, o bé al menys 2539 MiB si voleu instal·lar X (més si intenteu instal·lar algun entorn d'escriptori com el GNOME o el KDE Plasma).

A continuació, genereu sistemes de fitxers a les vostres particions. Per exemple, per generar un sistema de fitxers «ext3» a la partició /dev/sda6 (que és el nostre exemple per la partició arrel):

# mke2fs -j /dev/sda6

Si voleu generar un sistema de fitxers «ext2», ometeu -j.

Inicialitzeu i activeu l'intercanvi (substituïu el número de la partició per la vostra partició d'intercanvi de Debian):

# mkswap /dev/sda5
# sync
# swapon /dev/sda5

Munteu la partició a /mnt/debinst (el lloc d'instal·lació, per ser l'arrel (/) del sistema de fitxers del nou sistema). El punt de muntatge és arbitrari, i se'n farà ús després.

# mkdir /mnt/debinst
# mount /dev/sda6 /mnt/debinst

[Nota] Nota

Si voleu tenir parts del vostre sistema de fitxers (p. ex. «/usr») muntats en particions separades, haureu de generar i muntar aquests directoris manualment abans de procedir amb la següent fase.

D.3.2. Instal·lar debootstrap

L'eina que utilitza l'instal·lador de Debian, i que es reconeix oficialment com la manera d'instal·lar un sistema base de Debian, és debootstrap. Fa ús de wget i ar, i per altra part tan sols depèn de /bin/sh i eines Unix/Linux bàsiques[21]. Instal·leu wget i ar si no hi són ara al vostre sistema, i descarregueu i instal·leu debootstrap.

Podeu també utilitzar el procediment següent per fer la instal·lació de forma manual. Genereu un directori de treball per extreure els «.deb» dins:

# mkdir work
# cd work

El binari de debootstrap el podeu trobar a l'arxiu de Debian (assegureu-vos de seleccionar l'arxiu correcte per la vostra arquitectura). Descarregueu el «.deb» debootstrap del repositori, copieu el paquet al directori i extraieu-ne els fitxers. Necessitareu tenir privilegis de «root» per instal·lar els fitxers.

# ar -x debootstrap_0.X.X_all.deb
# cd /
# zcat /full-path-to-work/work/data.tar.gz | tar xv

D.3.3. Executar debootstrap

Podeu descarregar els fitxers que necessiteu del debootstrap directament de l'arxiu quan l'executeu. Podeu substituir ftp.es.debian.org/debian per qualsevol rèplica de l'arxiu a l'ordre de l'exemple de baix, preferiblement per un que estigui a prop vostre. Teniu una llista de les rèpliques a http://www.debian.org/mirror/list.

Si teniu una imatge d'instal·lació de Debian GNU/Linux trixie muntada a /cdrom, podeu substituir l'adreça del http per: file:/cdrom/debian/

Substituïu una de les següents per ARCH a l'ordre debootstrap: amd64, arm64, armel, armhf, i386, mips64el, mipsel, ppc64el, s390x.

# /usr/sbin/debootstrap --arch ARCH trixie \
     /mnt/debinst http://ftp.es.debian.org/debian

Si l'arquitectura destí és diferent de la de la màquina, haureu d'afegir l'opció --foreign.

D.3.4. Configurar el sistema base

Ara ja teniu un sistema Debian real al disc, això si, molt petit. Feu chroot:

# LANG=C.UTF-8 chroot /mnt/debinst /bin/bash

Si l'arquitectura de destí és diferent a la de l'hoste, primer haureu de copiar «qemu-user-static» al nou hoste:

# cp /usr/bin/qemu-ARCH-static /mnt/debinst/usr/bin
# LANG=C.UTF-8 chroot /mnt/debinst qemu-ARCH-static /bin/bash

Després d'entrar al «chroot» podríeu necessitar ajustar la definició del terminal per a que sigui compatible amb el sistema Debian base, per exemple:

# export TERM=xterm-color

Depenent del valor de «TERM», haureu d'instal·lar el paquet ncurses-term per a tenir suport per a ell.

Si l'arquitectura objectiu és diferent de a la de l'hoste, necessitau acabar el procés multietapa d'arrencada:

/debootstrap/debootstrap --second-stage

D.3.4.1. Generar fitxers de dispositiu

En aquest punt /dev/ només conté fitxers de dispositiu molt bàsics. Per als següents passos de la instal·lació pot ser que es requereixin fitxers de dispositiu addicionals. Hi ha diferents maneres d'assolir això, i el mètode que hauríeu d'emprar depèn del sistema hoste que esteu usant per a fer la instal·lació, de si fareu servir o no un nucli modular, i de si penseu usar fitxers de dispositiu estàtics o dinàmics (p. ex. usant udev) per al nou sistema.

Algunes de les opcions disponibles són:

  • instal·lar el paquet «makedev» i generar un conjunt de fitxers de dispositiu estàtic fent servir (abans de fer «chroot»)

    # apt install makedev
    # mount none /proc -t proc
    # cd /dev
    # MAKEDEV generic
    

  • només generar manualment dispositius de fitxer fent servir MAKEDEV

  • muntar vinculantment («bind mount») «/dev» des del vostre sistema hoste a sobre de «/dev» al sistema destí; tingueu en compte que els guions «postinst» d'alguns paquets poden intentar crear fitxers de dispositiu, per tant aquest opció s'ha d'utilitzar amb cura.

D.3.4.2. Muntatge de les particions

Necessitareu generar el fitxer /etc/fstab.

# editor /etc/fstab

Aquest és un exemple que podeu modificar per a que s'ajuste a les vostres necessitats:

# /etc/fstab: informació estàtica del sistema de fitxers.
#
# s. fitxers    punt muntatge  tipus   opcions                  dump passades
/dev/XXX         /             ext3    defaults                 0    1
/dev/XXX         /boot         ext3    ro,nosuid,nodev          0    2

/dev/XXX         none          swap    sw                       0    0
proc             /proc         proc    defaults                 0    0

/dev/cdrom       /media/cdrom  iso9660 noauto,ro,user,exec      0    0

/dev/XXX         /tmp          ext3    rw,nosuid,nodev          0    2
/dev/XXX         /var          ext3    rw,nosuid,nodev          0    2
/dev/XXX         /usr          ext3    rw,nodev                 0    2
/dev/XXX         /home         ext3    rw,nosuid,nodev          0    2

Utilitzeu mount -a per muntar tots els sistemes de fitxers que heu especificat al vostre /etc/fstab, o bé munteu cada sistema de fitxers de forma individual:

# mount /path   # ex.: mount /usr

Els sistemes Debian tenen punts de muntatge pels dispositius extraïbles a /media, però manté enllaços per raons de compatibilitat a /. Podeu generar aquests si els necessiteu, per exemple:

# cd /media
# mkdir cdrom0
# ln -s cdrom0 cdrom
# cd /
# ln -s media/cdrom

Podeu muntar el sistema de fitxers «proc» vàries vegades i a llocs arbitraris, però s'espera tenir el /proc. Si no utilitzeu mount -a, assegureu-vos de muntar «proc» abans de continuar:

# mount -t proc proc /proc

L'ordre ls /proc ha de mostrar ara un directori no buit. Si això fallés, podeu provar de muntar «proc» des de fora del «chroot»:

# mount -t proc proc /mnt/debinst/proc

D.3.4.3. Configurar la zona horària

Posant la tercera línia del fitxer /etc/adjtime a «UTC» o «LOCAL» determina si el sistema interpretarà que el rellotge intern està en UTC o en horari local. L'ordre següent permetrà configurar i triar la vostra zona horària.

# editor /etc/adjtime

Això és un exemple:

0.0 0 0.0
0
UTC

La següent ordre vos ajudarà a seleccionar la vostra franja horària.

# dpkg-reconfigure tzdata

D.3.4.4. Configurar la xarxa

Per configurar la xarxa, editeu /etc/network/interfaces, /etc/resolv.conf, /etc/hostname i /etc/hosts.

# editor /etc/network/interfaces

Ací teniu alguns exemples senzills de /usr/share/doc/ifupdown/examples:

######################################################################
# /etc/network/interfaces -- fitxer de configuració per ifup(8), ifdown(8)
# Llegiu la pàgina del manual de «interfaces(5)» per veure quines
# opcions teniu al vostre abast.
######################################################################

# La interfície «loopback» ja no és realment necessària, però es pot emprar
# si és necessari.
#
# auto lo
# iface lo inet loopback

# Per utilitzar «dhcp»:
#
# auto eth0
# iface eth0 inet dhcp

# Un exemple de configuració amb IP estàtica («network», «broadcast» i
# «gateway» són opcionals):
#
# auto eth0
# iface eth0 inet static
#     address 192.168.0.42
#     network 192.168.0.0
#     netmask 255.255.255.0
#     broadcast 192.168.0.255
#     gateway 192.168.0.1

Introduïu el nom del(s) vostre(s) servidor(s) de noms a /etc/resolv.conf:

# editor /etc/resolv.conf

Un exemple senzill de /etc/resolv.conf:

search example.com
nameserver 10.1.1.36
nameserver 192.168.9.100

Introduïu el nom del vostre sistema (de 2 a 63 caràcters):

# echo DebianHostName > /etc/hostname

I un fitxer /etc/hosts bàsic amb suport IPv6:

127.0.0.1 localhost
127.0.1.1 DebianHostName

# Les línies següents són les desitjables per a màquines amb suport IPv6
::1     ip6-localhost ip6-loopback
fe00::0 ip6-localnet
ff00::0 ip6-mcastprefix
ff02::1 ip6-allnodes
ff02::2 ip6-allrouters
ff02::3 ip6-allhosts

Si teniu vàries targetes de xarxa, ordeneu els noms dels mòduls dels controladors al fitxer /etc/modules amb l'ordre desitjat. A l'arrencada, cada targeta s'associarà amb el nom de la interfície («eth0», «eth1», etc.) que esperàveu.

D.3.4.5. Configurar Apt

El «debootstrap» haurà generat un fitxer /etc/apt/sources.list molt bàsic que permetrà instal·lar paquets addicionals. Per altra banda, potser voldreu afegir alguns fonts addicionals, per exemple per al codi font dels paquets i les actualitzacions de seguretat:

deb-src http://ftp.es.debian.org/debian trixie main

deb http://security.debian.org/ trixie-security main
deb-src http://security.debian.org/ trixie-security main

Recordeu d'executar apt update després de fer els canvis a la llista de fonts.

D.3.4.6. Configurar el teclat i els paràmetres locals («locales»)

Per configurar els vostres paràmetres locals per utilitzar un idioma que no sigui l'anglès, instal·leu el paquet de suport locales i configureu-lo. En aquest moment es recomana utilitzar els «locales» amb UTF-8.

# aptitude install locales
# dpkg-reconfigure locales

Per configurar el vostre teclat (si fa falta):

# apt install console-setup
# dpkg-reconfigure keyboard-configuration 

El canvi en la configuració del teclat no serà efectiu mentre esteu al «chroot», sinó que estarà configurat en reiniciar de nou.

D.3.5. Instal·lar un nucli

Si intenteu arrencar aquest sistema, probablement voldreu un nucli Linux i un carregador d'arrencada. Identifiqueu si hi ha algun nucli pre-empaquetat amb:

# apt search linux-image

Ara instal·lau el paquet corresponent al nucli que desitjau fent servir el seu nom de paquet.

# apt install linux-image-arch-etc

D.3.6. Configuració del carregador d'arrencada

Per aconseguir que el vostre sistema Debian GNU/Linux arrenqui, configureu el carregador d'arrencada per a que carregui el nucli instal·lat a la partició. Fixeu-vos que debootstrap no instal·la cap carregador d'arrencada, encara que podeu utilitzar l'apt dins el «chroot» per tal de fer-ho.

Tingueu en compte que això assumeix que s'ha generat un fitxer de dispositiu /dev/sda. Hi ha mètodes alternatius per instal·lar grub2, però aquests estan fora l'abast d'aquest apèndix.

D.3.7. Accés remot: instal·lar SSH i configurar l'accés

Si podeu accedir al sistema des de la consola, podeu botar aquesta secció. Si el sistema ha d'ésser accessible des de la xarxa més endavant, és necessari instal·lar SSH i configurar l'accés.

# apt install ssh

La identificació com a administrador amb contrasenya està desactivada per defecte, de manera que la configuració de l'accés es pot fer establint una contrasenya i activant la identificació del compte d'administració amb contrasenya:

# passwd
# editor /etc/ssh/sshd_config

Aquesta opció està activada:

PermitRootLogin yes

També es pot configurar l'accés posant una contrasenya SSH al compte d'administració:

# mkdir /root/.ssh
# cat << EOF > /root/.ssh/authorized_keys
ssh-rsa ....
EOF

Finalment, l'accés es pot configurar donant d'alta un usuari i assignant-li una contrasenya:

# adduser joe
# passwd joe

D.3.8. Retocs finals

Com ja s'ha dit abans, el sistema instal·lat serà molt bàsic. Si us agradaria tenir un sistema més madur, hi ha un mètode fàcil per instal·lar tots els paquets de prioritat «standard»:

# tasksel install standard

Per suposat, podeu utilitzar l'apt per instal·lar paquets de forma individual.

Després de la instal·lació hi ha un munt de paquets descarregats a /var/cache/apt/archives/. Podeu alliberar espai al disc executant:

# apt clean



[21] Això inclou les utilitats base de GNU i ordres com sed, grep, tar i gzip.