5.3. Paràmetres d'arrencada

Els paràmetres d'arrencada són paràmetres del nucli Linux que es fan servir per garantir que els dispositius perifèrics siguin tractats apropiadament. En la majoria de casos, el nucli recull informació dels perifèrics automàticament. Tot i així, en alguns casos caldrà que ajudeu una mica al nucli.

Si aquesta és la primera vegada que inicieu el sistema, seleccionau els paràmetres d'inici predeterminats (p. ex. no seleccioneu «definir paràmetres») i comprovau si tot funciona correctament. Probablement serà així. En cas contrari, podeu reiniciar a continuació i cercar els paràmetres específics que informaran al vostre sistema sobre el vostre maquinari.

La informació sobre molts dels paràmetres d'arrencada es pot consultar a Linux BootPrompt HOWTO, incloent informació sobre maquinari complicat. Aquesta secció només inclou un esbós dels paràmetres més importants. Alguns dels problemes més habituals s'inclouen a la secció Secció 5.4, «Resolució de problemes del procés d'instal·lació».

5.3.1. Terminal d'arrencada

Si esteu arrencant amb una terminal sèrie, generalment el nucli ho detecta automàticament. Si teniu una targeta de vídeo («framebuffer») i un teclat connectat a l'ordinador que voleu arrencar amb la terminal sèrie, heu de passar l'argument console=device al nucli, on device és el vostre dispositiu sèrie, que sol ésser alguna cosa com ttyS0.

Haureu d'especificar els paràmetres del port sèrie, com la velocitat i la paritat, per exemple console=ttyS0,9600n8; altres velocitats típiques són 57600 o 115200. Assegurau-vos que escriviu aquesta opció després de «---», de manera que serà copiat a la configuració del carregador d'arrencada per al sistema instal·lat (sempre que sigui compatible amb el programa l'instal·lador del carregador d'arrencada).

Per tal d'assegurar que el terminal usat per l'instal·lador coincideix amb el vostre emulador de terminal, s'ha d'afegir el paràmetre TERM=type. Teniu present que l'instal·lador només admet els següents tipus de terminal: linux, bterm, ansi, vt102 i dumb. L'opció predeterminada per al terminal sèrie al debian-installer és vt102. Si feu servir una terminal IPMI o una eina de virtualització que no preveu la conversió en aquest tipus de terminal per sí mateix, p. ex. QEMU/KVM, pot iniciar-ho en una sessió screen. Que es faci efectivament la traducció en el tipus de terminal screen és molt semblant al tipus vt102.

5.3.2. Paràmetres de l'instal·lador Debian

The installation system recognizes a few additional boot parameters[6] which may be useful.

Alguns paràmetres tenen un «format curt» que ajuda a evitar les limitacions de les opcions de la línia d'ordres del nucli i facilita l'escriptura dels paràmetres. Si un paràmetre té un format curt, aquest es presenta llistat entre parèntesi després de l'opció (normal) llarga. Els exemples d'aquest manual fan servir, preferentment, la forma abreujada.

debconf/priority (priority)

Aquest paràmetre definirà la prioritat més alta dels missatges a mostrar.

La instal·lació predeterminada utilitza priority=high. En aquest cas es mostraran els missatges amb prioritat alta («high») i crítica («critical»), però s'anul·laran els missatges amb prioritat mitjana («medium») i baixa («low»). Si l'instal·lador detecta algun problema, ajustarà la prioritat en funció de les necessitats que n'esdevinguin.

Si utilitzeu el paràmetre d'arrencada priority=medium, se us mostrarà el menú d'instal·lació i disposareu de més control sobre la instal·lació. Quan s'utilitza el paràmetre priority=low es mostraran tots els missatges (és equivalent al mètode d'arrencada expert). En el cas de priority=critical, el sistema d'instal·lació mostrarà únicament els missatges crítics i procurarà fer la feina correctament sense mostrar missatges.

DEBIAN_FRONTEND

Aquest paràmetre d'arrencada defineix el tipus d'interfície d'usuari utilitzat per l'instal·lador. Els possibles paràmetres de configuració actuals són:

  • DEBIAN_FRONTEND=noninteractive

  • DEBIAN_FRONTEND=text

  • DEBIAN_FRONTEND=newt

  • DEBIAN_FRONTEND=gtk

El tipus predeterminat és DEBIAN_FRONTEND=newt. En el cas de les instal·lacions mitjançant de la consola sèrie s'acostuma a utilitzar DEBIAN_FRONTEND=text. Alguns mitjans d'instal·lació especialitzats només disposen d'una selecció limitada d'interfícies, però newt i text estan disponibles en la majoria de mitjans d'instal·lació. En les arquitectures que ho admeten, l'instal·lador gràfic fa servir la interfície gtk.

BOOT_DEBUG

Establint aquest paràmetre d'arrencada a 2 induirà el procés d'arrencada de l'instal·lador a mostrar més missatges. Establint-lo a 3 farà disponible en punts estratègics del procés d'arrencada intèrprets de depuració (sortiu dels intèrprets per a continuar amb el procés d'arrencada).

BOOT_DEBUG=0

És el valor predeterminat.

BOOT_DEBUG=1

Més missatges de l'habitual.

BOOT_DEBUG=2

Molta informació de depuració.

BOOT_DEBUG=3

Durant el procés d'arrencada s'executen diversos intèrprets d'ordres que permeten una depuració més detallada. Per continuar l'arrencada haureu de sortir de l'intèrpret d'ordres.

INSTALL_MEDIA_DEV

El valor del paràmetre correspon al camí al dispositiu des del qual carregar l'instal·lador de Debian. Per exemple, INSTALL_MEDIA_DEV=/dev/floppy/0

El disquet d'arrencada, que normalment analitza tots els disquets per trobar el disquet arrel, es pot substituir per aquest paràmetre per forçar que únicament busqui en aquest dispositiu.

log_host, log_port

Fa que l'instal·lador enviï missatges de registre a un sistema de registre de missatges remot d'un servidor i port específics o bé a un fitxer local. Si no s'especifica, el port predeterminat per al sistema de registre estàndard és 514.

lowmem

Es pot emprar per a forçar l'instal·lador a un nivell més gran de poca memòria del que l'instal·lador assigna per defecte basat en la memòria disponible. Els valors possibles són 1 i 2. Vegeu també Secció 6.3.1.1, «Comprovació de la memòria disponible / mode poca memòria».

noshell

Evita que l'instal·lador òbriga intèrprets interactius als terminals 2 i 3. Açò és útil per a instal·lacions desateses on la seguretat física siga limitada.

debian-installer/«framebuffer» (fb)

Algunes arquitectures utilitzen el «framebuffer» del nucli per oferir la instal·lació en diferents idiomes. Si el «framebuffer» us provoca errors al sistema, podeu deshabilitar la característica utilitzant els paràmetres vga=normal fb=false. Els símptomes del problema són missatges d'error referents a «bterm» o «bogl», una pantalla en blanc o que es quedi congelat durant uns quants minuts després d'iniciar la instal·lació.

debian-installer/theme (theme)

El tema determina l'aparença de la interfície d'usuari (colors, icones, etc.). Els temes disponibles varien segons la interfície. Actualment ambdues interfícies, «newt» i «gtk», només tenen disponible el tema «dark», dissenyat per a usuaris amb visió limitada. Podeu establir el tema arrencant amb theme=dark.

netcfg/disable_autoconfig

El debian-installer procura, per defecte, configurar la xarxa automàticament utilitzant el DHCP. Si la configuració es realitza correctament no podreu revisar-ne i modificar-ne els paràmetres obtinguts. L'accés a la configuració manual de la xarxa només es donarà quan falli la configuració per DHCP.

Si en la vostra xarxa local disposeu d'un servidor de DHCP però no el voleu utilitzar, perquè per exemple us retorna respostes incorrectes, podeu evitar-ho i introduir la informació manualment utilitzant el paràmetre netfcg/disable_autoconfig=true.

hw-detect/start_pcmcia

Si us causa problemes i per evitar que s'iniciïn els serveis PCMCIA trieu false. Aquest comportament s'ha detectat en alguns ordinadors portàtils.

disk-detect/dmraid/enable (dmraid)

Establiu-ho a true per habilitar el suport a l'instal·lador per a discs Serial ATA RAID (anomenats també ATA RAID, BIOS RAID o RAID falsos). Tingueu en compte, que de moment, aquest suport és experimental. Podeu trobar informació addicional al wiki de l'instal·lador de Debian.

preseed/url (url)

Especifica la URL que enllaça a un fitxer de preconfiguració a baixar i utilitzar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.6, «Instal·lació automàtica».

preseed/file (file)

Especifica el camí que enllaça a un fitxer de preconfiguració a carregar per automatitzar la instal·lació. Per a més informació vegeu Secció 4.6, «Instal·lació automàtica».

preseed/interactive

Per mostrar les qüestions encara que estiguin preconfigurades, establiu el paràmetre a true. Pot ser útil per provar o depurar un fitxer de preconfiguració. Fixeu-vos que això no afectarà els paràmetres d'arrencada que hagueu passat, tot i que per a aquests podeu utilitzar una sintaxi especial. Per a més detalls, vegeu Secció B.5.2, «Ús de la configuració prèvia per canviar els valors predeterminats».

auto-install/enable (auto)

És possible retardar les qüestions que normalment es plantegen abans de la preconfiguració fins després de la configuració de la xarxa. Per a més informació quant a l'automatització d'instal·lacions, vegeu Secció B.2.3, «Mode auto».

finish-install/keep-consoles

A instal·lacions des de la consola sèrie o de gestió, les consoles virtuals (VT1 a VT6) es deshabiliten normalment al fitxer /etc/inittab. Poseu-ho a true per evitar-ho.

cdrom-detect/eject

De manera predeterminada, abans de reiniciar, debian-installer expulsa automàticament els medis òptics emprats durant la instal·lació. Això pot ser innecessari si el sistema no arrenca automàticament del CD. En alguns casos pot ser, fins i tot, no desitjat per exemple, si la unitat òptica no pot reinserir el medi automàticament i l'usuari no està allà per a fer-ho manualment. Moltes unitats de tipus càrrega per ranura, línia fina o «caddy» no poden recarregar el medi automàticament.

Establiu-ho a false per a deshabilitar l'expulsió automàtica i tingueu present que pot ser que hàgiu d'assegurar-vos que el sistema no arrenca automàticament de la unitat òptica després de la instal·lació inicial.

base-installer/install-recommends (recommends)

Si establiu aquesta opció a false, es configurarà el sistema de gestió de paquets per a no instal·lar automàticament els paquets recomanats, tant durant la instal·lació com al propi sistema instal·lat. Vegeu també Secció 6.3.4, «Instal·lació del sistema base».

Adoneu-vos que aquesta opció resulta en un sistema més lleuger, però també en la mancança de funcions que normalment esperaríeu que hi foren disponibles. Potser necessitareu instal·lar manualment alguns dels paquets recomanats per a obtenir tota la funcionalitat que desitgeu. Per tant, aquesta opció només hauria de ser emprada per usuaris molt experimentats.

debian-installer/allow_unauthenticated

Per omissió, l'instal·lador requereix repositoris autenticats amb una clau gpg coneguda. Establiu el paràmetre a true per desactivar l'autenticació. Avís: aquesta opció és insegura i no es recomana utilitzar-la.

rescue/enable

Establiu-ho a true per entrar en mode de rescat en comptes de realitzar una instal·lació normal. Vegeu Secció 8.7, «Restauració d'un sistema amb errors».

5.3.3. Utilitzar els paràmetres de l'arrencada per respondre preguntes

És possible establir un valor en l'indicador de l'arrencada per a pràcticament qualsevol de les qüestions que es plategen durant el procés d'instal·lació, encara que això només és útil en casos determinats. Les instruccions generals per fer-ho les podeu trobar a Secció B.2.2, «Utilització dels paràmetres d'arrencada per complementar la configuració prèvia». A continuació podeu veure alguns exemples concrets.

debian-installer/language (language), debian-installer/country (country), debian-installer/locale (locale)

Hi ha dues formes d'indicar l'idioma, país i usos locals a emprar per a la instal·lació i pel propi sistema instal·lat.

La primera i més fàcil és indicar només el paràmetre locale. L'idioma i el país es derivaran del seu valor. Per exemple, podeu emprar locale=ca_ES per a escollir el català com a idioma i Espanya com a país (s'emprarà ca_ES.UTF-8 com a «locale» predeterminada del sistema instal·lat). Aquesta forma té la limitació de que no permet especificar totes les combinacions d'idioma, país i usos locals.

La segona opció, més flexible, és especificar language (idioma) i country (país) per separat. En aquest cas podeu especificar un locale opcional que s'emprarà com a «locale» predeterminada al sistema instal·lat. Per exemple: language=ca country=AD locale=ca_ES.UTF-8.

anna/choose_modules (modules)

Es pot utilitzar per carregar automàticament components de l'instal·lador que no es carreguen per omissió. Alguns exemples de components opcionals que us poden ser útils són openssh-client-udeb (que us permetrà emprar l'ordre scp durant la instal·lació) i ppp-udeb (vegeu Secció D.5, «Instal·lació de Debian GNU/Linux utilitzant PPP sobre Ethernet (PPPoE)»).

netcfg/disable_autoconfig

Establiu-lo a true si voleu desactivar l'autoconfiguració IPv6 i DHCP i forçar la configuració de la xarxa utilitzant adreçament estàtic.

mirror/protocol (protocol)

Per omissió, l'instal·lador utilitzarà el protocol HTTP per descarregar fitxers de les rèpliques de Debian i no és possible canviar-ho a FTP durant les instal·lacions amb prioritat normal. Si establiu aquest paràmetre a ftp, forçareu que l'instal·lador utilitzi aquest protocol. Tingueu en compte que no podreu seleccionar una rèplica FTP de la llista, haureu d'introduir el nom del servidor manualment.

tasksel:tasksel/first (tasks)

Es pot utilitzar per seleccionar tasques que no estan disponibles des de la llista de tasques interactiva, com per exemple kde-desktop. Per a informació addicional, vegeu Secció 6.3.5.2, «Selecció i instal·lació de programari».

5.3.4. Pas de paràmetres a mòduls del nucli

Si els controladors estan compilats al nucli, és possible passar paràmetres tal i com es descriu a la pròpia documentació del nucli. Tanmateix, si els controladors estan compilats com a mòduls, no és possible passar paràmetres de la forma habitual, ja que durant el procés d'instal·lació aquests no es carreguen igual que en un sistema ja instal·lat. Haureu d'utilitzar una sintaxi especial, reconeguda per l'instal·lador, que assegurarà que els paràmetres es desen als fitxers de configuració corresponents i per tant que els mòduls tindran disponible aquesta informació quan es carreguin. Els paràmetres també es propagaran automàticament a la configuració del sistema instal·lat.

Fixeu-vos que ara es força estrany haver de passar paràmetres als mòduls. En la majoria de casos el nucli podrà detectar el maquinari present al sistema i establir uns bons paràmetres predeterminats. Tanmateix, en algunes situacions encara pot ser necessari establir els paràmetres manualment.

La sintaxi utilitzada per establir els paràmetres dels mòduls és la següent:

nom_del_mòdul.nom_del_paràmetre=valor

Si necessiteu passar diversos paràmetres al mateix o a diferents mòduls, simplement repetiu això. Per exemple, per fer que una antiga targeta de xarxa 3Com utilitzi el connector BNC (coaxial) i l'IRQ 10, hauríeu de passar:

3c509.xcvr=3 3c509.irq=10

5.3.5. Afegir mòduls del nucli a la llista negra

De vegades pot ser necessari afegir un mòdul en una llista negra per evitar que el nucli i «udev» el carreguin automàticament. Per exemple, un motiu per voler fer això seria un mòdul en particular que causi problemes amb els components del vostre equip. El nucli de vegades també llista dos controladors diferents pel mateix dispositiu. Això pot provocar que el dispositiu no funcioni correctament si hi ha conflictes entre els controladors, o si es carrega primer el controlador que no toca.

Podeu afegir un mòdul a la llista negra emprant la sintaxi següent: nom_del_mòdul.blacklist=yes. D'aquesta manera s'afegirà el mòdul a /etc/modprobe.d/blacklist.local, tant durant la instal·lació com en el sistema instal·lat.

Tot i així, fixeu-vos que és possible que el sistema d'instal·lació carregui un d'aquests mòduls igualment. Podeu evitar-ho si executeu la instal·lació en mode expert i desseleccioneu el mòdul de la llista que es mostra durant les etapes de detecció de maquinari.



[6] With current kernels (2.6.9 or newer) you can use 32 command line options and 32 environment options. If these numbers are exceeded, the kernel will panic. Also there is a limit of 255 characters for the whole kernel command line, everything above this limit may be silently truncated.